No sabríem dir si aquest és un post nostàlgic, o bé una mirada cap al futur; potser una mica de totes dues coses. Sempre hem dit que el Pasqual Arnella actual no s’entén sense conèixer el nostre origen i els nostres inicis, per què som el que som.
Aquest article de La Vanguardia ha sabut sintetitzar el que sempre intentem transmetre: una empresa que ha sabut evolucionar i adaptar-se als canvis de mercat sense perdre les arrels.
(Et convidem a llegir l’article complet a La Vanguardia, i aquí tens un resum del que explica.)
Som una petita empresa que va començar el seu camí fa més d’un segle, el 1892, fabricant cavallets artesanals de paper maixé, a partir de pasta de paper reciclat. Com comenten el Martí i la Claudia Pasqual, quarta generació del negoci familiar, davant la irrupció del plàstic a la indústria de la joguina «ens vam veure obligats a diversificar i entrar en l’elaboració de productes de decoració, com ara màscares, llunes o estrelles fetes a base de paper maixé».
Pasqual Arnella es va fer un nom al món de l’artesania, però el 2008 la crisi financera global va obligar a tornar a reinventar-se, aquesta vegada adaptant el seu sistema d’emmotllament per a l’elaboració de bustos i maniquins de pasta de paper.
Ara les xifres parlen per si soles: Aquesta empresa centenària factura 630.000 € i preveu créixer entre un 15% i un 20% aquest any. Treballen sobretot amb empreses del sector de la moda i l’esport, amb marques tan reconegudes com Buff, The North Face o Patagonia, i exporten la major part de la seva producció a països com els EUA, Alemanya o Suïssa.
Però això no s’acaba aquí. L’empresa també té una línia d’urnes funeràries biodegradables, i està entrant en el sector del disseny de mobiliari de la llar. Segons indiquen, «el cartró és un material a l’alça», especialment gràcies a la preocupació creixent d’empreses i consumidors per materials i processos de fabricació més sostenibles.
Pasqual Arnella segueix adaptant-se i reinventant-se sense perdre l’essència que l’ha portat fins aquí: els seus cavallets fets amb paper reciclat i de forma totalment artesanal, que encara desperten records entre moltes de les persones que els van gaudir a la seva infància, com es desprèn dels comentaris a l’article original:
«Van ser tot un referent. Recordo veure els cavalls de cartró, com els portaven a assecar… Després, per a Reis anàvem a triar el cavall que volíem, quins records!»»
«Recordo a la meva infantesa contemplar com de forma manual, artesanal, transformaven cartró sec en cavallets. (…) En llegir aquest article s’han remogut moltes neurones.»
Gràcies a tothom per tants records, i gràcies a totes les persones que al llarg de la seva història han contribuït que Pasqual Arnella sigui avui on és!