Cada matí, a primera hora i en absolut silenci, un home encén els llums de la fàbrica, desperta les bombes i els compressors i comença el seu dia. Es diu Roberto. Ja fa més de 20 anys que va entrar a Pasqual Arnella, i avui és el nostre artesà més veterà i estimat.
La seva missió consisteix a injectar amb precisió la pasta de paper (Paperpaste) als motlles per donar-los una forma perfecta. Molts dels maniquins i objectes d’exposició que es fabriquen a Pasqual Arnella han nascut de les seves mans, sempre tranquil·les i fermes. A continuació, us expliquem la història dels seus 20 anys d’esforç i dedicació.
«Això ho he fet jo»
«Jo no havia treballat mai en una empresa, així que quan vaig arribar ho veia tot molt estrany. La màquina l’havien construït ells mateixos, i jo mirava com anaven sortint les peces sense entendre gaire què passava. (…) Però després vas a una botiga, veus alguna cosa en un aparador ecològic i penses: “Això ho he fet jo”. Això et dona un orgull difícil d’explicar.»
Molta gent encara no es creu que els nostres maniquins siguin de cartó. Quan el Roberto els aclareix que no és plàstic, sinó 100% pasta de paper, la gent se sorprèn; a ell li agrada veure aquesta reacció, perquè aquell instant de sorpresa és el reflex fidel del valor de la seva feina.

El record dels mestres i l’art dins del motlle
En la memòria del Roberto continuen ben vius els dos pilars que van liderar les generacions de Pasqual Arnella: el Josep Maria i el Ramón.
«El Josep Maria era molt meticulós, buscava la perfecció en cada motlle. Volia que totes les peces sortissin bé, que fossin iguals. Era un home molt detallista i callat. El Ramón era una altra cosa: era com tres treballadors en un. Feia motlles quan tocava, gestionava comandes, resolia el que calgués… un tot terreny total.»
Aquest esperit artesanal el va heretar directament el Roberto. Tot i que la tecnologia ha avançat i la fàbrica s’ha modernitzat, el seu cor continua bategant amb força cada vegada que manipula els motlles històrics que porten l’empremta dels seus mestres.

Com destaca el Roberto: «Els motlles d’abans eren més artesanals, més detallats. Per exemple, el del bressol: quan treus la peça i veus tot el detall, t’adones que és gairebé una obra d’art. Això no s’oblida.»
El cor de la fàbrica: cap a un moviment més suau
Quan li preguntem què canviaria si pogués tornar a viure aquests 20 anys, el Roberto ens sorprèn amb una confessió sincera sobre el cor de la nostra producció.
«Si pogués canviar alguna cosa… milloraria el cor de l’empresa: la màquina. La gent es pensarà que la màquina funciona perfectament, però a mi m’agradaria polir-la una mica. Fer-la més suau, menys brusca. Avui dia els motlles són molt més pesants que abans i la màquina suporta més tensió…»
La demanda de Paperpaste ja no es limita al sector de la moda, amb els seus busts i maniquins ecològics; ara s’ha estès cap a l’interiorisme i la decoració de la llar (home decor). Aquesta diversificació ha donat lloc a una gran varietat de productes i, en conseqüència, és cert que el pes dels motlles ha augmentat considerablement. El Roberto, que entén millor que ningú el funcionament de les màquines de fabricació, ho observa tot amb una mirada plena d’estima.
Epíleg: el viatge continua
Al ritme constant de la maquinària i suportant el pes dels motlles, el Roberto continua sent l’artesà que dona al paper reciclat les siluetes més belles del món. La seva trajectòria no es mesura en xifres, sinó en la qualitat humana i sostenible que defineix Pasqual Arnella.
«Gràcies, Roberto, per caminar al nostre costat durant aquests 20 anys! Ens queda un futur llarg i bonic per modelar.»
